L’arquitectura web bàsica segueix un model client-servidor tradicional, on els clients accedeixen als recursos del servidor Web mitjançant un programari específic anomenat navegador web.

Els llenguatges i les tecnologies web són diferents segons al costat on ens trobam.

• Llenguatges i tecnologies al costat del client: Elements incorporats amb el codi HTML, que s’han d’interpretar al navegador web.
• Llenguatges i tecnologies al costat del servidor: Elements que s’han d’interpretar al servidor web. Creen elements del servidor web que es lliuren al client.

 El client: un navegador 

El client, mitjançat un programa especial anomenat navegador, realitza peticions al servidor i presenta les pàgines web. Aquest navegador interpreta el codi HTML, CSS, etc… i executen el Javascript. Els navegadors més empleats avui en dia són:

• Internet Explorer. De Microsoft. Integrat a Windows.
• Mozilla Firefox. De la liberalització del Netscape Navigator. 
• Google Chrome. Codi obert. Multiplataforma.
• Safari. De Apple. Per Mac OS X i Windows.
• Opera. Multiplataforma.
• Per smartphones i tablets: versions específiques per Android, Apple iOS, Blackberry, Windows phone.

 El Servidor Web (O servidor HTTP)

És un sistema informàtic (hardware o software) que processa peticions a través del protocol HTTP (o HTTPS). Pot retornar un resultat (un recurs) per a aquesta sol·licitud.

Els documents que sol tenir un servidor web generalment són HTML+CSS+JS, però també conté d’altres com imatges, vídeos o documents (JPG, PNG, PDF,…)

IMPORTANT

Un servidor web és una peça de programari que respon a les peticions dels navegadors i lliura la pàgina per al navegador a través d’Internet. 

Quan es crida a una pàgina web per l’adreça –l’URL (uniform resource locator), per exemple, https://iedib.net/avirtual/course/index.php –, la comunicació entre el navegador i el servidor és possible gràcies a tres protocols:

• TCP (Transmission Control Protocol, protocol de control de transmissió): és el responsable de fer que el missatge arribi a la destinació sense errors.
• IP (Internet Protocol): és el responsable de fer que el missatge trobi el camí fins al servidor.
• HTTP (Hypertext Transfer Protocol, protocol de transferència d’hipertext): és el protocol que ha indicat l’usuari a l’hora de demanar el recurs al servidor. La primera part d’un recurs URL correspon al protocol que utilitzaran client i servidor per intercanviar dades.

Protocols

El navegador utilitza el protocol HTTP sobre TCP/IP per demanar recursos (URL) als servidors web.

Les pàgines Web poden ser estàtiques o dinàmiques. A continuació s’explicarà en què consisteix cadascun d’aquests esquemes.

 Arquitectura de Web estàtica 

A les pàgines web estàtiques, bàsicament, els clients recuperen la informació que demanen al servidor web, així, podran visualitzar diferents tipus d’arxius HTML, CSS o javascritpt. El navegador pocesa i mostra aquests arxius al client.

Figura: Arquitectura d’una Web estàtica. Elaboració pròpia.

 Arquitectura de Web dinàmica 

Les pàgines web dinàmiques són més complexes, el servidor web no només és un contenidor d’arxius, sinó que, a més, pot disposar d’un sistema gestor de bases de dades i és capaç de compilar i executar un llenguatge de programació com JAVA, PHP o python, entre d’altres.

Les pàgines web dinàmiques construeixen arxius HTML a partir de la petició del client, paràmetres que el client demana i informació que té a la base de dades. Per poder construir aquest arxiu, que es mostrarà al navegador del client, cal utilitzar un llenguatge de programació. Els llenguatges més emprats a la web són PHP, JAVA i python.

Figura: Arquitectura d’una Web dinàmica. Elaboració pròpia.