Ja sabem com funcionen les variables i algunes estructures. En aquest capítol aprenem les funcions. Un element que serveix per ordenar, millorar el rendiment i aclarir codi.

Definició

És una part del codi amb nom propi que a partir d’unes entrades genera unes sortides. Coses a tenir en compte:
– Una funció no s’executa si no la invoquen.
– Una funció ha d’estar implementada.
– Hi ha funcions primitives, pròpies del llenguatge.
– Existeix una funció principal que s’anomena main, aquesta si que s’executa i conté la part principal del codi.

Característiques de les funcions

• Facilitar la lectura del codi: separam en bloc de instruccions “repetitives”.
  Per exemple alhora de dibuixar un arbre podriem dir dibuixaArbre(posició,mida)
• Permetre l’abstracció: separa el QUÈ del COM,
  Donam un nom a una acció i el programador no importa que sapiga la seva implementació.
  Això sí, la implementació ha d’estar ben definida.
• Reutilitzar el codi: Una bona funció estalvia feina.
• Dividim el problema en petits problemes diferents.
• El codi és més fàcil de mantenir: Cada part de codi és independent.

'''
EXEMPLE DE FUNCIONS
'''

def sumaLlista(llista):
#Funció que retornarà la suma d'una llista
#passada per paràmetre.
    a= 0
    for e in llista:
        a=a+e
    return a


#programa que crida la funció vàries vegades 
#i imprimeix el resultat.
llista1=[2,3,4,5,67,8,9,12,3,4,5,6,7]
llista2=[2,3,4,5,67,8,9,12,3,4,5,6,7]
llista3=[2,3,4,5,67,8,9,12,3,4,5,6,7]
print("La suma de la llista és: ",sumaLlista(llista1))
print("La suma de la llista és: ",sumaLlista(llista2))
print("La suma de la llista és: ",sumaLlista(llista3))

Com crear una funció

1. INVOCACIÓ D’UNA FUNCIÓ. EL QUÈ. Una funció té:
   NOM: ha de ser únic i definitori de la funció
   PARÀMETRES ENTRADA: són les dades que d’entrada a la funció
   RETORN O SORTIDA: és el resultat de es operacions Nosaltres ja hem usat funcions, la instrucció print és una funció primitiva del python. print("Som un paràmetre") Com ja sabem aquesta funció ens imprimeix sobre consola el QUÈ li passam per paràmetre.
2. IMPLEMENTACIÓ D’UNA FUNCIÓ. EL COM. La implementació d’una funció és el codi que té com objectiu realitzar unes operacions sobre els paràmetres que li donam i retornar un resultat.
   El resultat pot ser un número, una lista d’objectes, un gràfic per pantalla, … La forma d’una funció és: nom_de_la_funcio (parametre1, parametre2){ .... operacions ... return valor } per exemple si volem fer una funció que ens sumi dos nombres: suma_dos_nombres(a,b){ return a + b } per definir una nova funció a python es fa de la següent manera:
   • S’inicia amb la paraula clau def
   • Desprès té el nom de la funció, el nom:
     • Comença amb minúscula, normalment s’usen només minúscules.
     • No pot tenir espais
   • Dins un parèntesis hi ha els paràmetres.
   • desprès dos punts.
   • Els següent és El codiExemples:
   • una funció que imprimeix “Bon dia” def print_bon_dia(): print ("Bon dia!!") #per invocar dues vegades print_bon_dia() print_bon_dia()
   • Ordenament d’una llista. “Algorisma bimbolla” def bubbleSort(array):
     n = len(array) for i in range(n):
     for j in range(0, n-i):
     if array[j] > array[j+1]:
     array[j], array[j+1] = array[j+1], array[j] array = [200 ,190, 1200, 1, 2, 4, 55, 1000, 6, 800]
     bubbleSort(array) print(array)